Modernisme, termes i camps d'aviació al Vallès Oriental

Comencem en una vila que va ser de les primeres que va acollir la burgesia barcelonina els estius, i aquest fet va deixar-hi moltes mostres de Modernisme i en va canviar la fesomia. Ara no estem a l'estiu, però evidentment també val la pena visitar La Garriga i deixar-se embadalir pels seus múltiples edificis de finals del segle XIX i primers del XX. Heu de caminar relaxadament pel Passeig, planer, llarg, acollidor, on s'hi acumulen moltes de les grans torres alçades fa un centenar d'anys. Uns plafons a l'inici o al final del Passeig us n'indicaran els noms i la ubicació: Casa Sebastià Bosch i Sala, Casa Santamaria, Casa Barraquer, Torre Iris... Un punt i a part, però, mereix l'illa de torres que hi ha tocant a la plaça del Silenci. És l'anomenada l'Illa Raspall, on hi conviuen quatre cases, envoltades de jardí, construïdes per Manuel J. Raspall entre 1910 i 1913, avui protegides com a Bé Cultural d'Interès Nacional. La primera obra arquitectònica de Raspall, però, l'heu d'anar a veure al cèntric carrer dels Banys; allí, l'any 1903, l'arquitecte hi va reformar de dalt a baix la casa pairal de la seva mare. Hi va mantenir alguns elements gòtics de la masia del segle XIV, i s'hi noten les lliçons de Josep Puig i Cadafalch.

Sense deixar la població, canviem totalment de temàtica. Als afores, en direcció a Les Franqueses del Vallès, hi ha un espai que ens parla d'un passat dolorós i no gaire llunyà: el camp d'aviació de Rosanes. Va ser construït als anys 30 del segle passat per un empresari argentí, però amb l'esclat de la guerra civil va ser ampliat i usat per part de l'exèrcit republicà, i es convertí en un punt de gran importància estratègica. Al lloc hi trobem refugis antiaeris, els edificis dels comandaments i el menjador dels soldats, a més a més de la torre de control.

Deixem enrere la Història i endinsem-nos en la Natura del present. Des de La Garriga es poden fer diversos recorreguts a través dels quals descobrireu el relleu i el paisatge d'aquesta part del Vallès. Trieu el que més us plagui, però, si aneu amb família, us en recomanem un de senzill i no gaire llarg, el de ca l'Oliveró. Sortint del passeig dels Til·lers, heu de dirigir-vos cap al carrer de Cardedeu i el torrent de la Cova. El camí s'enfilarà una mica, però sense cap dificultat, i podreu veure antics camps de cultiu avui reconquerits pel bosc, una fantàstica vista de La Garriga, i la masia de Ca l'Oliveró, del segle XVI.

Si abans de marxar de La Garriga voleu adquirir alguns productes de proximitat, podeu fer cap a l'agrobotiga El Rebost del Pou Calent, al carrer dels Banys. De fet, a la comarca que estem visitant hi ha una llarga llista d'agrobotigues on es venen productes agraris procedents de cooperatives i agràries i altres productors locals.

Marxem ara a la segona població que us havíem promès. Caldes de Montbui és una població amb una llarga tradició d'estiueig de persones atretes per les qualitats de les seves aigües des de, com a mínim, l'època de l'Imperi Romà. Una particularitat n'és la temperatura a la que brollen, com podeu comprovar a la popular Font del Lleó: vigileu quan hi poseu la mà, que per la boca de l'animal surt l'aigua a 74ºC! La plaça on hi ha aquesta font, i que porta el mateix nom, té molts altres punts d'interès: l'elegant hotel i balneari Broquetas, el modern edifici de l'Ajuntament, les termes romanes – diuen que de les més ben conservades de l'època que hi ha en tota la Península –, o el museu Thermalia, on podreu conèixer la història de Caldes, descobrir-hi interessants obres d'art d'artistes de renom, i també informar-vos d'allò que calgui, ja que també actua d'oficina de turisme. Per exemple, podeu preguntar per altres llocs per veure a la població, i possiblement us citaran les muralles medievals, el pont romànic, el molí de l'Esclop, l'antiga farmàcia Codina, el museu Delger, els fa pocs anys estrenats banys termals El Safareig, o Can Sanmartí, on s'hi fa pasta des de l'any 1700. I encara més: a l'inici del carrer de Bellit trobareu una magnífica torre, que inicialment pertanyia a la muralla del segle XII i que posteriorment va ser usada com a presó, i que està declarada bé cultural d'interès nacional. I us recomanem que creueu el pont i us endinseu al parc de Can Rius, antic jardí del balneari del mateix nom que s'ha restaurat, i, amb el nom d'Espai Can Rius, s'hi fan activitats diverses. En definitiva, a Caldes hi podeu passar un munt d'hores, i més encara si heu reservat fer un circuit termal o algun tractament en algun dels seus establiments!